Treure el bolquer

Hola, hi ha un tema que a moltes famílies els porta de caps: "quant han de treure el bolquer".

Us deixo aquest video del pediatre Carlos González, sobre quant i com s'ha de fer per treure el bolquer als nens.

Aquest pediatre a mi m'agrada especialment perquè aborda les diferents etapes dels nens d'una manera molt natural. No hi han culpables de que ens trobem que les coses "normals",(que suposadament han de fer els nens en certs moments), no ens estiguin sortint segons els cànons establerts.

M'agrada la naturalitat amb la que explica situacions complicades en les que poden trobar-se les famílies.

Els seus treballs són molt coneguts, com ara els llibres :

Mi niño no me come (1999)
Bésame mucho, cómo criar a tus hijos con amor (2003)
Manual práctico de lactancia materna (2004)
Un regalo para toda la vida, guía de la lactancia materna (2006)
Comer, amar, mamar (2009)
Entre tu pediatra y tú (2010)
En defensa de las vacunas (2011)
Creciendo juntos (2013)

També podem trobar col·laboracions a diferents revistes i programes infantils, i com no, també diferents videos d'entrevistes a on aborda sempre temes relacionats amb l'infància.

Com dintre del món de l'educació infantil, compartim les educadores i les famílies el tema de treure el bolquer, he pensat que escoltar amb la naturalitat que es pot dur a terme aquest pas, pot ser interessant.

Desitjo que us agradi:

Recomanació de lectura

De llibres n'hi han molts, de llibres relacionats amb els nens també.

 Fa poc he llegit un llibre que penso que hauríem de llegir ni que sigui una vegada a la vida, tant els professionals de l'educació, com les famílies.

 

El seu títol és "Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d'escoltar perquè els fills parlin".

És veritat que no hi ha cap fórmula màgica perquè els humans ens puguem entendre, però desprès de la lectura d'aquest llibre segur que podeu trobar una nova visió de com parlar amb els fills i alumnes.

Si només veiem la nostra perspectiva com adults i no ens posem a la seva pell, no arribarem mai a una bona entesa.

Clar que probablement l'adult sap el que més li convé al menor, però escoltar i comprendre les seves preocupacions, fomentar la col·laboració sense carregar-los massa, abordar respectuosament els sentiments de grans i petits, trobar alternatives al càstig i ajudar-los a construir-se una imatge positiva de si mateixos és possible, només cal intentar-ho.


Us convido a fer una bona lectura del llibre i a que la vostra comunicació millori.

Si voleu podeu fer els vostres comentaris i així compartir l'experiència!!

EVOLUCIÓ DEL GARGOT

EVOLUCIÓ DEL GARGOT

El dibuix d'un infant ens indica moltes coses: el seu estat d'ànim, la seva maduració...

 

És molt important doncs de deixar-los expressar-se. Ells reflexensen el que veuen i com ho veuen a través de la seva visió. El que per nosaltres són uns gargots per a ells potser un arbre, un gos, la familia o el que han fet el cap de setmana.

 

Que sigui més o menys clar per nosaltres dependrà molt de l'edat en que es trobin.

 

Per veure aquest procés he agafat un dibuix d'un nen a començament de P3, a on s'havia de dibuixar ell mateix i un altre dibuix del mateix nen un cop han passat uns mesos. La diferència és obvia, tot i demanant-li el mateix la seva maduració queda reflectida en cada dibuix.

Al primer, tot just s'intueixen els ulls i la boca; Al segon ja té les extremitats i detalls més habituals ens un dibuix del cos humà.

Això no vol dir que el seu traç ja sigui com el de un adult, sinó que de mica en mica veiem com va agafant el domini del llapis, del coneixement del cos i com ho reflecteix.

 

Segons Victor Lowenfeld, hi han 3 etapes dels infants:

Gargot Incontrolat  (2 - 2 anys i mig):

 

El nen agafa el llapis amb tota la mà . Fa lí­nies però no en determina la direcció perquè no controla el colze.

En aquesta edat els nens no mantenen l'atenció en una cosa durant gaire temps. En canvi, els provoca un gran plaer que les seus moviments deixin marques.

  

S'adonen que poden canviar l'entorn.

Dibuix lliure

Gargot controlat (2 i mig - 3 anys i mig):

 

Tot l'esforç està guiat a controlar el moviment.

Primer, els nens aprenen a fer línies en diagonal (repetidament); ja controlen el colze.
Desprès arriben a fer un cercle (segons la psicologia això demostra que comencen a ser conscients que són una persona diferent a la resta).

En aquesta etapa, els infants intenten unir un punt d'entrada a un final, cosa que abans nomès feien línies verticals i horitzontals.

Al final d'aquesta etapa, comencen a dominar millor la pinça . Comencen a variar colors, intenten de fer dibuixos variats. Ja es pot veure si estan contents o no, pel seu tipus de dibuix. Un nen enfadat farà una pressió diferent que un que estigui gaudint del que fa.

Els dibuixos en aquesta estapa no tenen intencionalitat, tot i que si se'ls demana un dibuix en concret poden mirar de plasmar-ho tot i que per a nosaltres puguin no ser clars del tot.

 

 

Gargot amb nom  (3 i mig - 4 anys):

Representen els moviments amb línies, ja es comença a veure una intencionalitat clara. Ara ja prèn forma, si és un animal o és una casa (per exemple) ja es diferència fàcilment.

Es veu un esforç per a intentar que el dibuix sigui el més semblant possible a la realitat.

El nen és conscient del que vol dibuixar. Normalment comencen per dibuixar persones, que d'entrada solen ser força quadrades i amb les extremitats desproporcionades.

 

 

 

Les aules plenes d'il·lusió

Quant veig una aula buida, encara hi trobo il·lusió!!!

Us deixo unes fotogràfies de diferents activitats del mes de març i'abril de l'escola a on he fet les pràctiques. Aquests treballs són de P3 i P4... Ja veieu La Primavera, "La Vella Quaresma", "Sant Jordi".... i ja al final començava arribar l'estiu!!!